o3 Arquitectes

ITE o Informe Tècnic de l’Edifici, és un informe derivat d’una inspecció realitzada per a un técnic  competent, que té la finalitat de conèixer l’estat general de l’edifici.

Cal assegurar que l’edifici tingui unes condicions mínimes d’habitabilitat, un manteniment correcte i respecti la seguretat per a persones i altres edificis.

Més informació sobre l’Informe Tècnic de l’Edificació:

Plaç d’inspecció:

Cada municipi pot modificar els terminis màxims per la inspecció, en el cas de Manresa el plaç és:

en el cas de Barcelona el plaç és:

• Anteriors a 1930: Fins al 31.12.2012
• Entre 1931 i 1950: Fins al 31.12.2013
• Entre 1951 i 1960: Fins al 31.12.2014
• Entre 1961 i 1970: Fins al 31.12.2015
• A partir de 1971: Fins al 31 de desembre de l’any en què l’edifici assoleixi els 45 anys d’antiguitat

Document:
Després de la inspecció de l’edifici es formalitzen dos documents, un informe de la inspecció i un Dictamen final, que reflecteixen les condicions de l’edifici i els criteris d’intervenció.
Aquesta documentació s’entregarà a la propietat, i si cal a l’ajuntament.

Objectius de l’ ITE:
Identificar les parts deteriorades de l’edifici, amb indicació del seu manteniment.
Fer un diagnòstic de l’estat de conservació de l’edifici.
Analitzar i recomanar les actuacions necessàries.
Avaluar la importància dels desperfectes i dictaminar les intervencions necessàries.

És obligatori ?

La ITE està sempre regulada per a les ordenances Municipal. Els propietaris dels edificis són els responsables de la realització de l’Informe, i de l’estat dels edificis.

L’objectiu de l’ordenança és regular el deure de manteniment i conservació de les edificacions i construccions en condicions de seguretat, salubritat, ordenament públic i habitabilitat, l’acreditació del compliment de l’esmentat deure i les facultats d’inspecció i execució subsidiària.
Amb tot la gestió i regulació final depèn de cada ajuntament, que aprova una Ordenança Municipal de Regulació del deure de conservació dels edificis.

Ordenança Municipal de Regulació del deure de conservació dels edificis.

La ordenança aprovada a Manresa 15 Gener 2007.

La garantia de seguretat de les persones que conviuen en un nucli urbà és una necessitat sentida socialment i incorporada, des de sempre, a l’ordenament jurídic. Un element que afecta de manera immediata aquesta seguretat és el nivell de conservació dels elements físics que estructuren la ciutat. La legislació urbanística, tant estatal, que te caràcter de bàsica en aquest aspecte, com la que ha aprovat el Parlament de Catalunya, estableix un deure de conservació de les edificacions en condicions de seguretat, salubritat, ornament públic i habitabilitat, i estableix una potestat administrativa per vetllar per la conservació i restabliment, quan calgui de les esmentades condicions. Aquest deure es troba recollit també per les diverses lleis amb incidència en l’habitatge com son el codi civil, la Llei sobre arrendaments urbans i la legislació vigent en matèria de propietat horitzontal i en la pròpia Llei d’ordenació en l’edificació.
Aquesta ordenança té per objectiu regular el marc d’aplicació del deure de conservació, mitjançant l’establiment de propostes d’actuació que, des de la vessant preventiva, contribueixen a garantir la seguretat de les persones i a eliminar el perill que comporta la deficient conservació de les edificacions. L’ordenança s’estructura en tres àmbits essencials: l’elaboració d’un cens d’edificacions que per la seva antiguitat o característiques són susceptibles de presentar problemes de seguretat, l’exigència d’un dictamen tècnic que acrediti la seguretat de façanes, i cobertes i les ordres de realització d’obres de seguretat quan es constati que estan afectades les condicions de seguretat, salubritat, ornament públic o habitabilitat.
L’Ordenança pretén ser un instrument que, amb absolut respecte pel dret de propietat permeti avançar en la concepció del deure de conservació com a manifestació de la funció social de la propietat, tal com ho ha intentat el Tribunal Constitucional. I perquè això sigui possible, és absolutament necessari comptar amb la col·laboració de tota la societat civil i de les organitzacions institucionals existents, essencialment els Col·legis professionals, que són els més capaços de realitzar les inspeccions de forma eficaç.

Quines normatives ha de contemplar?
Real Decret Legislativo 2/2008, de 20 de junio, por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley de Suelo.
Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya.
Ordenança municipal de regulació del Deure de Conservació dels Edificis.
Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local
Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i les Modificacions introduïdes amb la Llei 4/1999, de 13 de gener.
Normativa legal i reglamentària vigent en matèries urbanística, d’habitatge i de règim local general.
Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.